“Abans de començar el projecte pensava: serà
divertit? Aprendré coses? El dia següent vam iniciar la recerca i l’Isaac
ens va començar a dir paraules complicades com ara migrar, immigrar, emigrar,
exiliat, refugiat/s, apàtria... A l’auditori vaig parlar amb veu alta i vaig tenir molta vergonya però
pensava: “La Berta S i l’Acher sí que deuen tenir vergonya”.”
NINA
“Tots
el nens i nenes de la classe vam dir un
estereotip: ens pensàvem que tots el científics portaven bata blanca, tenen els
cabells cap enlaire, estan al laboratori... Vam descobrir que un científic
pot anar vestit igual que una persona del carrer. Ara sé que la gent migra per
desastres naturals, treball, parella, problemes polítics... Però la majoria de
gent que immigra a Bordils i a Girona ve per buscar treball millor. També he après que els refugiats i exiliats no són el
mateix.”
AITOR
"Vam
anar a fer enquestes a Girona, estava molt nerviosa. He après que mai has
de jutjar una persona per l’aspecte físic o pels diners que té. Aquest projecte
m’ha ensenyat que a vegades el món pot ser molt injust. M’ha agradat molt aquest projecte, he après moltes
coses noves, com per exemple,que la gent té bastants estereotips. Un
estereotip és quan tens una idea sobre
un tema que a vegades no és veritat i d'un cas, ho apliques a tots."
ALEXIA
"Si us
he de ser sincera jo, abans de fer el projecte em pensava que els nens/es que
tenen als rebesavis catalans tota la seva família per suposat que també venia de
Catalunya. Però no! Després de veure tots als arbres genealògics que va portar
cada nen a l’aula, vaig observar que la majoria de nens de la classe vénen de
fora Catalunya. En aquesta investigació també vaig descobrir com s’ho passaven
de malament els refugiats, per culpa nostra, uns humans que de ben segur que no
coneixem. La dita que diu: “allò que no vulguis per tu, no vulguis per ningú”."
ISONA
“Em
va sorprendre fer enquestes, jo mai n’havia fet i no sabia en què consistia. A mi
no em va agradar pensar les preguntes tancades, perquè no se me'n ocorria cap i
la majoria de les que pensava eren preguntes obertes.
El
que no m’esperava, va ser que llegíssim articles del diari i que a més, en
féssim un resum.
Tot i
així, a mi em va agradar llegir-los, perquè m’he posat al dia del que passa al món i he
conegut alguns dels motius que causen conflictes com el que hem estudiat."
BIEL
“Jo, al principi, quan el nostre professor ens va dir que faríem “Recerca
Social”, jo no sabia què era. L'Isaac ens va dir que significava “
investigar”. Més tard, vam començar a triar quina recerca volíem fer.
Aleshores vam triar que faríem “Recerca Social les migracions a Bordils i a
Girona”. Unes de les coses més importants per mi va ser anar fent enquesta a la
gent. Sobretot fer-li a la gent que no entenia o sabia català, fèiem l'esforç d'explicar-li bé. A mi em va sorprendre que a totes les persones que els hi vam fer l'enquesta era per
treball i per tenir un futur millor.”
BRAIMA
“He
après que no tota la gent que té mala cara o que la seva pell és negra, roba i és mala persona. A la gent no se l'ha jutja pel físic, primer l’has de conèixer i després,pensar-ho.
També
em va agradar quan vam fer enquestes, perquè vaig descobrir altres
països que no sabia. Realment tinc molta sort de viure a aquest país on hi ha pau. Aquest
projecte m’ha agradat i també m’ha fet reflexionar amb els meus estereotips
d’abans. Ara sé com m'he de comportar amb la gent.”
MARTA
“Al
principi de maig, vam anar a presentar el projecte a Barcelona, al Cosmocaixa (museu de la
ciència). Quan em va tocar explicar el projecte, les mans em tremolaven i quasi
no podia parlar de la vergonya que tenia. A l’auditori, encara que no parlés, també
estava nerviosa i vaig pensar que si jo ho estava, no m’imaginava com ho
devien d’estar la Berta i l’Acher. El que em va agradar més va ser anar al
museu de la ciència a tocar, remenar i experimentar.”
NORA
“La
Nora i jo vam anar a una perruqueria. Hi havia un “rapero” i pensava “Crec que
em respondrà malament." Quan li vaig donar l’enquesta, el perruquer em va
respondre molt amablement. Al final de l’enquesta li vaig dir "gràcies" perquè era molt educat. Vaig tenir un prejudici perquè el que pensava del noi “rapero”, no era veritat."
PERE
“A
continuació, van venir a la classe 3 joves refugiats sirians.
L’experiència de poder veure i parlar amb unes persones que han hagut de marxar del seu país
a causa de guerra va ser molt enriquidor. Més
endavant, vam anar a Girona, a la fundació
Ser.Gi, on ens van explicar com ajudaven a les persones necessitades. Sento un
sentiment d'admiració, ja que el que fan és ajudar. Això és un fet molt important.
Per
estar al cas del que passa al poble, vam anar a l’ajuntament on
ens vam trobar amb l’alcalde, el senyor Albert Serrats i una de les regidores la
Montse Pou. Allà vam parlar del tema de la migració al poble, quines responsabilitats té un alcalde, què fa l’ajuntament pel poble...
Em sento privilegiada ja que hem pogut parlar/comunicar-nos amb persones que
dominen el tema de la migració.”
BERTA SOLER
“Quan
van venir els sirians, em va impactar molt veure que no tenien un color de pell
més fosca que nosaltres i que no anessin amb túniques sinó que anaven com
nosaltres. Em va fer molta llàstima el vídeo on es veia com havia quedat Alep
després de la guerra."
ACHER
“A
l’hora de fer enquestes estava molt nerviós perquè no sabia com reaccionaria la
gent i això em preocupava.
Amb el
que vaig pensar que tindríem molta feina era amb el buidatge de dades, però va
resultar ser molt fàcil i divertit.
Quan
vam anar a presentar el projecte a l’auditori del museu de la ciència, jo
estava molt nerviós, però vaig pensar: si jo ho estic, imagina’t els nens
que ho expliquen davant de 800 persones!
Això sí que és estar nerviós!”
ENRIC
“L’Isaac
de deures ens va ficar fer un arbre genealògic i quan quedaven 5 dies per
presentar-lo el vaig perdre i en vaig haver de fer un altre que em va sortir
més bé, però quan ja l’havia presentat vaig trobar el que vaig perdre i em vaig
quedar parat “què?”.
Quan
vam haver de sortejar qui anava primer a
fer enquestes vaig pensar: va que ens toqui i ens va tocar anar-hi.”
ALEIX
"Quan
ja portàvem un temps amb el treball vam veure que la majoria de gent immigrava
per buscar un treball millor i vaig pensar amb la meva mare. La meva mare va haver d’emigrar de
Sèrbia per buscar feina. Vaig pensar: que dur marxar del seu país!"
JORDI
"L’Isaac,
el mestre, ens va dir que hauríem d’anar a fer enquestes a Girona per comparar
les dades entre Bordils i Girona. Llavors, em vaig sentir molt content perquè
m’agrada molt fer sortides. Quan les vam haver acabat, em vaig sentir feliç
d’haver-les fet."
ARNAU
V.
Em va encantar fer el buidatge de les enquestes a l’excel
perquè no sabia que existia aquest programa, ni tampoc fer-lo servir. Ja que havíem fet moltes
enquestes ens va ser molt difícil passar-les. Com que a mi m’agrada molt l’Argentina, em va sorprendre que
hi haguessin tants argentins a Girona. Quan vam anar a fer enquestes, vam
entrar a un bar amb en Pau i li vam fer una enquesta a un noi que venia d’Argentina
i quan li vam preguntar el nom, es va estar molta estona pensant. Al final, ens
va dir que es deia Guillermo però com que s’ho va pensar tant vam anomenar-lo
“falso Guillermo”.
ARNAU.S.
"Després
d’haver anat a la fontana d’or ens van dir que visitaríem el campus
universitari de Bellaterra, a la part de sociologia, estava a punt d’esclatar
d’emoció. Volia que sigués aquell dia, però com que encara faltaven dies, ho vaig
deixar córrer. Primer havíem de fer les enquestes ha Girona. Quan va arribar el dia, vaig sentir vergonya, emoció, nervis, em sentia lliure fora de la classe a
Girona! A la primera persona que li vam fer l'enquesta, un noi de Washington, em vaig oferir voluntària
perquè creia que dominava prou l’anglès per entendre’l i que ell m’entengués a
mi."
BERTA
C.
"La
informació la vam explicar a les classes, a casa i a la UdG. Quan ho vam anar a
presentar a Barcelona estava molt nerviós. El Recercaixa era molt gran però la
sala on fèiem la fira era molt petita. A l’auditori jo era el primer de parlar i em vaig equivocar, però no passa res."
PAU
"Jo el
principi, quan vam triar de què volíem fer la recerca, no la volia fer perquè no m’interessava el
tema de les migracions. Una altre raó de perquè no el volgués fer era perquè no
havia sentit mai les paraules com immigrant, emigrant, refugiat, exiliat...
però ara en canvi les sabria explicar a qualsevol persona."
ISAAC
"M’ha
agradat molt fer aquesta recerca perquè hem fet molt de treball de camp. Al llarg de la
recerca, he après coses bones i coses horroroses. Em va agradar anar el Cosmocaixa, vaig veure la varietat d’animals que hi ha a l’Amazones. Em va agradar
veure les exposicions de les altres escoles i les del museu."
EDGAR
"Un dia, la nostra
mestra, va fer venir 3 nois sirians i els vam fer preguntes. Un dels refugiats l'Obada en va explicar que els van ficar a una presó on els torturaven. L’Azhar ens va comentar que si travessaves el carrer, et mataven perquè et vigilava un
franctirador. Ell va tenir molta sort perquè li va passar la bala per entremig de
les cames."
MARC
"Vam
anar a fer enquestes a Girona, estava molt nerviosa. He après que mai has
de jutjar una persona per l’aspecte físic o pels diners que té. Aquest projecte
m’ha ensenyat que a vegades el món pot ser molt injust. M’ha agradat molt aquest projecte, he après moltes
coses noves, com per exemple,que la gent té bastants estereotips. Un
estereotip és quan tens una idea sobre
un tema que a vegades no és veritat i d'un cas, ho apliques a tots."
Em va encantar fer el buidatge de les enquestes a l’excel
perquè no sabia que existia aquest programa, ni tampoc fer-lo servir. Ja que havíem fet moltes
enquestes ens va ser molt difícil passar-les. Com que a mi m’agrada molt l’Argentina, em va sorprendre que
hi haguessin tants argentins a Girona. Quan vam anar a fer enquestes, vam
entrar a un bar amb en Pau i li vam fer una enquesta a un noi que venia d’Argentina
i quan li vam preguntar el nom, es va estar molta estona pensant. Al final, ens
va dir que es deia Guillermo però com que s’ho va pensar tant vam anomenar-lo
“falso Guillermo”.
