dilluns, 30 de novembre del 2015

POSSIBLES INVESTIGACIONS A FER EN RECERCA SOCIAL?


DELIBEREM PER TROBAR LA PREGUNTA DE LA NOSTRA RECERCA

Ens fem preguntes investigables dins l’àmbit social, les agrupem per temes, seleccionem les que ens interessen més i que alhora podem investigar nosaltres en l’entorn proper.


 BORDILS

- Com és Bordils físicament. Com les persones han construït aquest lloc:
Les infraestructures de Bordils? Comunicacions (tren, carreteres, telèfon, mòbil, Interent, avió, vaixell) depuradora, escola, biblioteca, pavelló... I les que contaminen

BORDILS-PRESENT I PASSAT

-  PERSONES: Quants immigrants hi ha a Bordils? Per què han emigrat? Quants van a l’escola? A qui considerem emigrant? Què és un exiliat? Quin interès o necessita, tenen per venir a Bordils?  - Podem fer un gràfic de la població de Bordils durant la història? On podem buscar la informació? - Quants barris hi ha i com es diuen? Habitants de cadascun. Per què hi viuen? Els hi agrada viure-hi?

TECNOLOGIA EN LES NOSTRES VIDES.
- Per què abans no hi havia tanta tecnologia? Quin tecnologia hi havia quan els nostres avis eren petits?
-Diferents horaris de les persones.  Per què és necessari que ens organitzem amb horaris.

CATALUNYA_INDEPENDÈNCIA

-Per què ara hi ha gent que vol la independència i quan es va començar a voler?
- Per què els impostos primer van a Madrid i després una part torna aquí?
-Per què les infraestructures del nostre territori depenen de Madrid o d’Europa.

EDUCACIÓ 

Participació dels alumnes en l’organització del funcionament del pati.(parlant, fent normes...)
Per què els nens van a l’escola i no estudien des de casa?

- Per què hi ha escoles d’altres llocs del món que “apreten”(fan treballar més, aprenen diferent...) més als nens i tenen menys temps lliure?

divendres, 27 de novembre del 2015

Impressions després de veure els 400 cops

Celebrant els 15 anys del Cinema Truffaut mirant els "400 cops" de François Truffaut.

 

"Els crèdits es passen al principi de la pel·lícula, mentrestant hi ha un tràveling, on sempre surt la Torre Eiffel de referència. Vaig pensar que en Truffaut havia de conèixer molt bé París per poder gravar aquest primer pla de la pel·lícula d’una manera tant especial. Pel carrer que passa a l’hora de gravar, Truffaut hi devia haver passat molts cops..." Àngela.

"Em va impressionar molt quan està a la presó esperant a que el vinguin a buscar per anar al centre de menors. El posen a una gàbia a ell tot sol i graven una petita panoràmica des de dins de la gàbia a on hi ha el nen. El fet de que estigués gravat d’aquella manera em feia pensar com em sentiria jo en aquella situació tan difícil.
En el centre de menors, el seu amic Renée va a visitar l’Antoine i està gravat amb un pla fix des de darrere del vidre, a on hi ha l’Antoine. Em va semblar trist no poder ni saludar el seu millor amic, tot i que ja m’ho esperava." Alba.

"Per mi va ser una mica trist el tall on l’Antoine, per alimentar-se, havia de robar ampolles de llet. També va ser bastant trist on l’Antoine s’ha de rentar la cara amb aigua bruta. En aquests dos talls, veiem plans bastant tancats. Així encara es transmet més que és un moment difícil per l’Antoine. La música és molt lenta i trista. En aquell moment jo vaig pensar: Si jo fos l’Antoine, no sé pas que faria." Ferran.

"Quan porten al protagonista a la presó i es veu dins del cotxe, està plorant perquè està penedint-se, i sap que va a la presó. Els sentiments que m’ha produït la pel·lícula ha sigut de tristesa sobretot quan li donaven cops. I la paraula 400 cops significa que t’has passat de la ratlla." Simona.

"Era el tercer cop que veia els quatre-cents cops. Un cop la vaig veure a la classe de 6è, un altre a casa meva amb els meus pares a la tablet i l’últim cop al Cinema Truffaut.
M’ha tornat a sorprendre el tràveling de l’Antoine quan s’escapa de la presó i corre fins el mar. Em vaig fixar que molts cops es veia el reflex del sol." Joan S.

 

"M’he fixat en que la majoria de plans tancats transmetien soledat, tristesa... i els plans oberts llibertat, alegria...
La pel·lícula em va transmetre que l’Antoine no tenia una bona relació amb els adults perquè abusaven d’ell: el feien treballar, l’ignoraven, el maltractaven... ell no contestava ni es portava malament a casa seva i per això no em va estranyar que es rebel·lés i s’escapés." Isaac.

"Era el primer cop que veia els 400 cops d’en Truffaut. Quan la van passar a l’escola jo estava malalta i em vaig quedar amb ganes de veure-la. N’havia sentit a parlar molt entre els meus companys i me la vaig imaginar a la meva manera. Quan per fi la vaig veure em va sorprendre molt, la meva imaginació estava molt equivocada! L’Antoine era ben diferent i les histories que li passaven eren inimaginables!!!" Laia.

"Si jo fos l’Antoine estaria trist i voldria tornar a veure els meus companys i la meva família. Quan s’escapa de l’internat no sé com poden fer el tràveling en cotxe en mig del bosc i sembla que el miris als ulls fixament perquè el segueix molt a prop.
Quan van a casa del seu amic per agafar diners m’ha agradat molt que només fent una panoràmica es veu tota la casa, això també passa quan roben la maquina d’escriure i quan la tornen." Joan Pou.

"M’he fixat amb la llum i els colors. És en blanc i negre, juga molt amb els tons de grisos, quasi sempre és fosc perquè quasi sempre se sent trist. A l’internat toca molt el sol i és molt clar però quan s’escapa és més fosc perquè és més emocionant. S’està fent de nit i quan arriba a la platja és la posta de sol." Manel.

"Em vaig entristir molt quan van enganxar l’Antoine tornant la màquina d’escriure, perquè ell aquell cop havia sigut bo i en comptes de deixar la màquina d’escriure tirada o haver-la donat al senyor, la va voler tornar però el van enganxar." Biel.

"On es veu l’Antoine amb el seu pare i la seva mare quan surten del cinema són plans oberts i tancats." Mahamadou.

"Em vaig fixar quan l’Antoine anava a la presó. Quan s’agafava als barrots i li queia la llàgrima vaig sentir empatia per ell, va ser un moment trist..." Ali.

"El que em va fer més gracia va ser quan fan la classe d’educació física perquè s’escapa tothom. La música que acompanya la imatge és alegre, rítmica, moguda i sembla de fira. També se sent el xiulet del professor. Està gravat amb picat i així es veu tot el carrer des de dalt. Martí."

"En el que més m’he fixat és en la música. Sentint la música saps quan vindrà una aventura. La cançó sempre és la mateixa però diferent tocada segons les diferents emocions que vol transmetre el cineasta." Joan Aleu.


"És molt curiós que una pel·lícula en blanc i negre, quan surts del cinema, la recordes en color." Blai.

"M’ha cridat l’atenció com ensenya Truffaut la vida de l’Antoine, perquè era de la nostra edat, i pots entendre el que ell sentia en aquell moment. Truffaut juga amb els contrastos entre el blanc i el negre per expressar-ho.
Viure ara el que L’Antoine va viure, és molt difícil, perquè la infància d’abans era més dura a la d’ara, segons la pel·lícula de Truffaut. Hi havia molts plans on és podia veure aquesta duresa. Si un nen d’ara hagués de viure aquesta infància no crec que fos capaç." Miquel.

"Les emocions canvien molt segons com sigui el pla perquè si fa una cosa mal feta s’enfaden i les emocions són tristes però en canvi, quan no van a l’escola i van a les fires, hi ha una emoció de felicitat, s’ho passa bé.
Em va fer gràcia la part on quan quasi tothom marxa, quan estan fent educació física perquè ningú se n’adona i ells van desapareixent pel camí i ells deuen estar contents." Oriol.

"Em vaig fixar molt en els tràvelings, ja que en la pel·lícula n’hi ha molts. Em va agradar que comencés amb diferents tràvelings de Paris durant els crèdits i acabés amb un tràveling quan l’Antoine surt corrents escapant-se del centre de menors." Maitane.

"L’escena que més em va sorprendre va ser la de les fires perquè el van gravar en picat i no es veu en moltes pel·lícules que transmeten: emoció, nervis, velocitat... I és l’únic pla en picat que recordo de tota la pel·lícula. Aquella escena també em va fer pensar quan jo vaig a les fires." Anabella.

"L’escena en la que més em vaig fixar va ser la del final, crec que és l’escena més emocional de tota la pel·lícula. Quan l’Antoine compleix el seu somni més gran, veure el mar i la platja i fer-se independent. És l’escena que més m’ha agradat. La sensació que dóna està molt ben pensada i elaborada." Victoria.

"A vegades, per fer transicions de plans, François Truffaut tancava el diafragma fins que quedés del tot fosc i després de canviar de localització, el tornava a obrir. També, després d’haver tancat el diafragma i canviar de lloc, una persona amb una jaqueta negra o fosca es posava davant de la càmera i s’allunyava." Neus.

"Em vaig fixar molt amb la tonada de la musica perquè sempre era la mateixa, però a vegades canviava d’escala. Em vaig fixar que una era Mi M. També m’ha agradat la part en la que estava a l’ ‘’atracció’’ i feia una volta de 360º gracies a la gravetat, em sembla original." Lluís.


dilluns, 23 de novembre del 2015

Captures dels nostres plans de la finestra

Ara que ja tenim tots els plans de la finestra de tots els companys de classe, pensem com ordenar-los a la nostra llibreta. Vam consensuar uns criteris per fer les propostes.

Podem organitzar les captures dels plans segons:
- la meteorologia,
- l'hora del dia,
- la lluminositat,
- els colors (càlids i freds),
- més profunditat (pla tancat o obert),
- més o menys activitat al pla/so,
- el paisatge, el que es veu, 
- el punt de vista (si ho graves des d’una finestra baixa/ picat o contrapicat),
- el cineastes en els que s'han inspirat i
- les sensacions que provoquen els plans.


Cada taula decideix quin criteri tria per fer el seu muntatge a la llibreta. Després retallem les captures de cada pla, les organitzem segons el criteri triat, comentem les diferencies de la proposta de cada nen de la taula, consensuem una manera igual pels de la taula i les enganxem a la llibreta segons l'ordre decidit.  






dimecres, 18 de novembre del 2015

PARÀMETRES: LLUM-TRIAR EL DIAFRAGMA



"Café Lumière" de Hou Hsiao-hsien  i "Pobre de mi " de Jean-Luc Godard 



Què passa amb l'iris dels ulls de l'Isaac?






Pirates i Bandolers - Rosa Leveroni (poema musicat per Marina Rossell)

Totes les illes hauria 
per bescanvi d'un bes.
Pirates i bandolers
a tots ells jo robaria
i res no m'aturaria
si els teus braços jo trobés.

Els teus llavis jo tindria
com a més segur recés.
Pirates i mariners
i moros de moreria.
Res ja no m'espantaria
si prop meu sempre et tingués!
ROSA LEVERONI


dijous, 12 de novembre del 2015

VIVÈNCIES DEL FOC





El dimecres 21 d’octubre a l’escola van fer foc, jo no hi vaig poder anar perquè tenia angines i mal de cap, em trobava  malament havia de prendre un antibiòtic horrorós . Em feia enveja pensar amb els companys, el foc i que estarien menjant castanyes. Només  d’imaginar-me les castanyes em queia la baba, m'agraden tant !!! A l’hora de dinar el meu germà Otger va començar a explicar coses sobre el foc   i les castanyes, em feia tanta enveja i ràbia no poder anar-hi que el final li vaig dir que parlés d’una altre cosa. Isona

Al fer girar la torradora de castanyes, semblava que la cara se’m cremava,  vaig aguantar fins que no podia més i vaig haver de demanar algú altre que les girés. Va valdre la pena rostir-se la cara!  Al final em sentia orgullós per haver pogut torrar castanyes per tota l’escola. Jordi

Quan l’Isaac ens va dir que faríem foc em pensava que seria un foc petit, però   va arribar a ser un foc molt alt. Suava de la calor que feia al cantó. Vam torrar les  castanyes i ens van quedar boníssimes, torrant-les em vaig quedar  amb la cara vermella i cremada,  al·lucinava de la feina que havíem fet. Pau

Vaig  quedar sorpresa mirant com el piròmetre pujava tants graus, 1.300!!! A  l’hora de torrar les castanyes les posàvem dins la torradora i havíem d’anar girant el bidó,  et torraves tot el cos, semblàvem castanyes torrades!! Al final em vaig sentir molt orgullosa d’haver pogut torrar castanyes per tots els nens de l’escola. Berta S.

Hi havia un moment molt emocionant que feia molt de foc i molt de vent i pensava que a l’escola hi hauria un incendi, estava preocupada perquè tenia por que algun alumnes es cremés. Marta

Quan tothom deia que les castanyes eren molt bones, em vaig emocionar molt perquè mai havia torrat castanyes i els nens volien repetir de tant que els hi agradaven.  Fent foc vaig quedar amb la cara plena de carbó!!  Va ser un dia de somni!!!  Nina

Quan es va acabar l`hora de plàstica, vam córrer entusiasmats  cap  a la foguera, era molt divertit veure com es torraven i es desfeien les fustes, les canyes, els pals…  ,Mai   havia fet foc! Em vaig sentir molt  bé després d’haver de treballar per l`escola i pels alumnes. Arnau S.

Quan  em va tocar anar-hi vaig córrer, estava molt content per fer foc. A mi em va agradar fer rodar el bidó, tirar fulles, canyes, pals... al foc. Però el que em va agradar més va ser fer antorxes amb les fulles seques de palmera i sobretot menjar castanyes perquè estaven molt bones. Aleix

El dimecres vam fer foc, jo estava molt intrigada perquè sabia que aquell dia seria únic i inoblidable. Mentre fèiem castanyes  notaves com el foc et cremava la cara, molts la teníem vermella. Quan vam acabar ja  era l’hora de dinar i estava tant engrescada que no em vaig adonar que tenia una petita cremada al jersei!!! Berta C

Quan es va apagar el foc vaig pensar:  “M’agradaria que això passés tots els dies, així  podria continuar menjant castanyes i girar la torradora m’agradava  el so que feien les castanyes.  Isaac

Quan era a casa tenia moltes ganes d’ anar a la escola perquè recordava  que faríem foc i això em feia molta il·lusió.  Quan era  a la escola estava a cent!!  i, quan vaig encendre el paper ja vaig explotar d’ il·lusió,  a l’ instant  se’m va il·luminar un somriure d’elefant. Acher

Quan  vam encendre el foc, tots junts, vam fer una rotllana al voltant, i vam començar a cantar i a rodar com si haguéssim guanyat alguna cosa, com si ho estiguéssim celebrant, i  em vaig sentir com si fóssim uns indis.  Més tard vam anar a torrar castanyes i mentre girava el bombo, i mirava les castanyes se’m cremava la cara i semblava que estigués a dins el foc. Aitor

Quan vam tenir la foguera encesa vam ballar la dansa del foc però jo no vaig poder ballar perquè feia les fotos i en tenia moltes ganes.També vam torrar castanyes i  mentre les  feien pensava: “Què és això  que roda?” (es deia bombo, no ho havia vist mai),però quan vaig provar aquelles delicioses castanyes ja no m’importava el nom. Edgar

Quan es va iniciar el foc i tot el temps de mantenir-lo  viu  vaig estar content de ser capaç de portar-lo a terme. També vam torrar castanyes i vaig estar content perquè m’agradaven molt i les vaig trobar molt bones.   Ens ho vam passar molt bé!!! Arnau V.

Quan l’Isaac ens va dir que  faríem el foc, estava molt content però també  molt nerviós. Les castanyes que vam torrar estaven molt bones. M’agradaria repetir la mateixa experiència un altre dia.  Marc

El dimecres  estava molt nerviós, perquè faríem una foguera al pati. El meu grup vàrem encendre el foc  i quan vaig haver d’anar a  plàstica em vaig posar trist , em volia quedar més estona fent foc. Biel  
   
Vàrem ballar el costat del foc i em vaig sentir com un indi de veritat. Al final em va agradar molt quan recollíem els trossos de canyes i troncs que hi havia pel pati i els  anàvem tirant al foc,  quan m’hi acostava hi havia tanta escalfor que semblava que fos dins . Enric 

Quan tirava una pedra al foc es trencava i rebotava cap a nosaltres i un cop em vaig espantar molt. Quan vaig tirar una canya  em vaig tallar, no ho notava però em vaig anar a rentar les mans i em vaig veure la sang que  em regalimava pel dit. Pere

Si m’acostava al foc sentia com si la cara em comencés a cremar. Quina calor! Però al final les castanyes van sortir delicioses.  Alexia

M'ho vaig passar bé girant el bidó de torrar castanyes però quan  el foc em cremava la cara i els braços, havia de demanar a un company  per canviar. Nora






dilluns, 9 de novembre del 2015

dimecres, 4 de novembre del 2015

Creadors de la Cantata: "Babaua, les desaventures de la Mimí"

L'Auditori de Barcelona encarrega una Cantata amb text i música a un escriptor i un compositor diferents cada any.

El compositor d'aquest any és Jordi Domènech. Va néixer a Manlleu (Barcelona).Ha estudiat piano a Vic i a Barcelona, també va estudiar cant a Londres (Anglaterra).
Ha guanyat premis de piano, composició i cant. També va obtenir el premi al millor contratenor al 1997.
Va començar a cantar per relaxar-se desprès de tocar i tocar hores el piano.


En Pere Riera i Ortiz és l'escriptor del text de la Cantata. Va néixer a Canet de mar (Barcelona) el 1974.
Treballa de professor de literatura i teoria dramàtica a l'institut del teatre. Va estudiar una llicencia en historia de l'art (UB).
Va guanyar el premi Crítica Serra d'Or de teatre el 2011 amb el llibre "Lluny de Nuuk."
Ha participat en guions de series de Tv3 com Zoo i Ventdelpla. Ha estat monitor de teatre i escriu en revistes. És tímid, per això no li agrada ser actor de teatre però si dirigir i ensenyar teatre.

(Text escrit per Biel amb aportacions dels companys)     

dilluns, 2 de novembre del 2015

PROJECTE RECERCAIXA

Durant aquest curs escolar, els alumnes de cinquè de l’escola, participaran a la a 3a edició de l’Investiga amb RecerCaixa, una activitat adreçada a alumnes de 5è i/o 6è de primària de tot Catalunya, per tal que de la mà d’un investigador/a duguin a terme un treball de recerca vinculat a un projecte d’investigació real.

El projecte posa en contacte directe un investigador del programa RecerCaixa amb els nens i nenes i suposa una oportunitat única per conèixer algunes de les recerques més punteres que es desenvolupen actualment al nostre país.

Investiga amb RecerCaixa!, és una activitat impulsada per l'Obra Social “la Caixa” amb la col·laboració de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).
Notícia a El Punt - Catalunya Ràdio - Diari de Girona - La Vanguàrdia- NacióDigital .cat