“Estava molt
nerviós i movia els peus més que les pestanyes
en tot un dia”.
“...han
mostrat molt d’interès mentre explicàvem” .
“Tenia
molta vergonya però, al final, he desitjat repetir-ho... aquesta vegada sense
vergonya “.
“Emocionada per haver tingut l’oportunitat d’anar
a la universitat i agraïda per les felicitacions”.
“M’he
sentit com un mestre fent una classe a futurs mestres”.
“Abans
de parlar no em podia creure que ho faria davant de tanta gent. De seguida he
pensat en els teatres, 8 anys actuant davant de 200 persones... com no podia parlar avui davant de cinquanta?“
"Auditori connectat, discurs fluït i ple de
complicitat, nens satisfets, mestres orgullosos, oportunitats per explicar com s'aprèn a l’escola, pinzellades de la nostra realitat educativa"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada