Seguint el
projecte vam convidar a 3 refugiats sirians que van venir a Catalunya perquè en
el seu país hi ha guerra. Van venir a explicar-nos com van viure la guerra i
com era el seu país abans i després. Ens vam preparar unes preguntes per fer
una entrevista. Algunes d'aquestes preguntes són:
Després de la xerrada, cada nen va escriure un text vivencial de l’explicació.
Hem escollit alguns fragments de les vivències dels alumnes:
“A mi el que
em va fer més por va ser quan ens van ensenyar un vídeo del seu país on es
sentien trets que disparaven els franctiradors al carrer. En el primer tret el
cor ja m’anava a cent per hora i quan vaig tancar els ulls semblava que em
disparessin a mi.’’
Nora
“Un dels refugiats, l’Azhar, ens va explicar que si passaves per un dels carrers principals de la ciutat d’Alep et disparaven els franctiradors. Ell va intentar passar, el van disparar però va tenir sort i la bala li va passar per sota les cames. A mi em va transmetre por.”
Aitor
“Em va fer
gracia quan un dels exiliats, en Jamal, va dir bambes en comptes de bombes,
això em va fer pensar que encara que parlen bé el català confonen algunes
paraules.”
Berta C
“A mi em va provocar molta por quan ens van explicar la vida actual a Síria.
Un dels tres nois, l’Obada, al final de la xerrada ens va explicar com el torturaven.”
Edgar
"A mi em va fer pena quan un dels refugiats, l´Obada, ens va explicar que a la presó de Síria torturaven a la gent i jo em vaig imaginar que m'ho fessin a mi. No em va agradar gens."
Braima

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada