Al cap d’uns dies, el
divendres 19 de Febrer, l'altre meitat de la classe va anar als barris de Santa Eugènia i Sant Narcís de Girona a fer el mateix.
Vam anar caminant pels
barris fent enquestes. També vam entrar a bars, botigues, centre de jubilats,
perruqueries...
Després vam anar en una
ONG que és un lloc on ajuden a la gent a
tenir casa, treball, menjar...
Allà ens van
explicar com s’ho passaven els refugiats, que no tenien menjar, lloc on viure...
En començar les enquestes em preguntava: la gent serà amable? Simpàtica? Ens voldran contestar les preguntes? Va anar més bé del que em pensava, la gent van ser molt agradables i riallers.
Berta S
La pitjor enquesta que vaig fer va ser al centre cívic amb
els avis perquè van respondre malament.
Arnau S
Me’n recordo que un home que li vam
fer l'enquesta tenia catorze fills i vivien nou a Argentina, tres a Paraguai i
dos a l’Amazones, Brasil, i em vaig quedar parat.
Pau
L’enquesta que vam fer en un home no em va agradar perquè li fèiem una pregunta, la contestava i canviava de tema ràpidament. Jo al cap
d'una estona no el seguia, estava a un altre planeta, pensava: si us plau que
s’acabi ja!
Isaac
Per mi semblàvem periodistes anant preguntat a la gent que no
era d'aquí, era una sensació molt agradable i emocionant. Després de fer enquestes vam
anar a dinar al centre cívic al lloc dels petits.
Va ser molt divertit!!!
Marta
Al ciclista que li vaig fer la enquesta estava esmorzant i com que vam tardar molta estona en fer les preguntes no va tenir temps d'acabar de menjar. Llavors li vaig preguntar quina era la seva bici tot i que tenia bastanta
vergonya.
Aleix
Quan vam
començar l'enquesta, veia que no era molt
difícil, fins que jo i en Pau vam fer-li preguntes a un senyor i em vaig posar
tant nerviós que no sabia què fer.
Jordi
Estava molt nerviosa no sabia si era atrevida a fer les enquestes, però després d'aquesta aventura al final no tenia vergonya per a mi era facil, com si parlés amb els meus pares.
Per mi era la primera vegada que feia enquestes a la gent de Girona sobre les migracions.
A mi al principi em va tocar fer de taula perquè la Berta C es pogues recolzar i continuant el camí em feia molt mal l'esquena.
Nina
Ens vam trobar un home bastant humorista, de nacionalitat veneçolana, que
ens va dir que jugava a la selecció de bàsquet de Veneçuela. Primer pensava que
m’estava prenent el pèl, per això vaig preguntar-li si era veritat el que em
deia, després va ser quan em vaig quedar bocabadat.
Aitor
Quan vam demanar
a una parella si els hi podíem fer una enquesta, la dona li va tenir que
preguntar al seu marit si podia contestar les preguntes. Va passar el mateix quan els hi vam demanar per fer
una foto.
Acher
El dia
que vam fer enquestes estava desesperat, el primer cop que li vaig fer
en una persona veia que era bastant fàcil. Jo i la Nora vam anar a una
perruqueria i li vam fer una enquesta en un perruquer que semblava un “raperu” perquè
tenia un pírcing a l’orella, un altre el nas i també tenia una gorra que per mi era molt maca. Em va agradar molt
l’home perquè era molt amable amb nosaltres i em va sorprendre moltíssim.
Pere
Al principi tenia molta vergonya, però a
mida que anava fent enquestes en vaig anar tenint menys. Em sentia com una
periodista de la tele. A tota la gent que li vaig fer l'enquesta em va tractar bé.
Nora
A mi el que em va agradar més de fer preguntes, va ser la gent que feia riure i el que no em va agradar va ser la que no ens feia cas.
Marc
Les
primeres enquestes em varen costar una mica, però després ja no tant. Molta
gent li dèiem "hola bon dia" però no ens feien cas i això em feia
sentir malament. A vegades teníem una mica de por perquè hi havia gent que feia mal aspecte, però al final quan hi parlàvem veiem que eren bona gent.
Enric
Em va encantar fer-li l’enquesta a un xinès perquè no parava
de fer-me bromes. Em va dir que va venir a peu, jo m’ho vaig creure però em va
dir que era una broma.
Edgar
Per començar la primera enquesta que vam fer tenia vergonya i vaig decidir
ser el fotògraf. Aleshores quan jo acabava de fer fotos els companys em demanaven per fer-ne un
altre i no paraven de avisar-me. Semblava que era un periodista que feia
fotos per el diari.
Braima
Quan la Laia ens deia “feu-li
l’enquesta a aquest home“ jo al principi
sempre deia “aquest no perquè fa mala espina, aquest no perquè ens mira
malament”. Però al cap de fer 2 enquestes,em vaig veure que la gent era amable i
em vaig tranquil·litzar.
He après, que mai has de jutjar una
persona per l’aspecte.
Biel
Li vaig preguntar en un
senyor si volia que li fes l’enquesta, ell em va dir que si però el seu company
que feia cara de no refiar-se de nosaltres li va dir que no la fes. A l’instant
em vaig posar a la seva pell i em vaig imaginar com devia ser de dur anar a un
altre país que fins i tot no et refies de les persones. En aquell segon vaig
tornar a reflexionar el que havia pensat abans ”si que ens tractem malament els
humans entre nosaltres", m'agradaria que tothom tingues un respecte cap a l’altra gent. En canvi hi havia gent que estava encantada d’estar aquí. Isona
A la primera persona que vaig fer l'enquesta em vaig oferir voluntària
per escriure les respostes i com que parlava en anglès havíem de fer li les preguntes en
l’idioma que entengués. Em costava però tot i així m’esforçava per entendre’l
i parlar-lo.
Berta C
L’ Aitor, en Biel, en Pere i jo volíem preguntar-los a dues persones si
els hi podíem fer una enquesta. Per l’ aparença semblaven anglesos i llavors ens
hi vam adreçar en anglès saludant-los amb un "hello" i ens van dir "hola" i
nosaltres ens vam quedar "què?"
Arnau V
Al principi tenia molta vergonya, la gent passava pel meu costat i jo no
deia ni hola. No era capaç de dir ni una paraula la llengua se m’encallava, però
després de fer la primera enquesta em vaig començar a despertar.
Alexia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada